Després de la tormenta arriba la calma?

El mes de gener va ser, definitivament, un mes d'escalfament. Febrer de 2012 serà recordat per molts com el mes més complicat dels darrers.

Vaixells que s'enfonsen sent cruel metàfora d'un model econòmic, social i fins i tot moral que ja no arribarà mai a bon port, països que deuen més diners que habitants tenen, jutges que pel seu afany d'esclarir veritats deixen de ser jutges, reials gendres que només volen que "defensar el seu honor", reformes laborals que posen en perill l'estabilitat social.

Sona complex però en realitat tot, si és desgranat adequadament té el seu sentit.

Ens dol veure com ara, després d'una persecució mediàtica i política, el jutge que més ha volgut fer per esclarir la veritat d'un període clarobscur de la nostra història pateix no poder tornar a fer de jutge per relliscades passades comprensibles però no ideals.

Ens dol veure com un govern ultra-conservador, la prioritat del qual es conservar l'estatus social i econòmic dels seus amics adinerats i no patint com pateixen milions de famílies, aprova d'un dia per l'altre una reforma en el mercat laboral que beneficia a pocs en detriment de tots, que trenca amb l'estabilitat i amb tots els estàndards de llei al servei de la ciutadania per convertir la ciutadania en un servei. La moralina és clara; la dreta fa de dreta millor que l'esquerra. L'esquerra es protegeix rere la màxima "pel benestar de la ciutadà" mentre que la dreta es regeix per "pel benestar d'un servidor i dels meus allegats".

Com deia, aquest mes demana que païm molta informació de cop, però el mes proper ens demana que tinguem forces per lluitar per allò que es nostre i és herència de molts anys de lluita.

Així doncs, "Si lluites, pots perdre. Si no lluites, estàs perdut."

Pau Sánchez