Els fills frikis de Justin Bieber
La majoria dels que esteu llegint això canteu a la dutxa. Alguns de vosaltres ho doneu tot als karaokes. I tots coneixem a algú que sempre vol fer partides al Sing Star. Són petites expansions que sempre senten bé. Però hi ha gent, una minoria, que s’ha afegit a una de les modes musicals més aberrants que ha generat Internet: la de cantar fent playback davant d’una webcam i publicar-ho en algun canal de vídeos.
Qualsevol persona té dret a gravar-se, penjar-ho, i que tothom ho vegi a la xarxa.
Però és clar que això té les seves conseqüències quan s’utilitza sense tenir gaire informació o cultura. Tenim un problema quan algun pare deixa que el seu fill o filla gravi qualsevol cosa davant d’una camera i ho acabi ensenyant a tot el planeta.
I és que el vídeo d’algun menor cantant (o intentant-ho) pot tenir una quantitat de visites inesperadament enorme.
Només cal que remeneu una mica pel Youtube i us trobareu amb gent que canta, crida i berrina mirant a la pantalla d’un ordinador o que intenta tocar algun instrument musical amb més o menys sort.
Són imatges que, en un principi, no haurien d’interessar a ningú, però és habitual trobar-se amb vídeos que tenen milions de visites, com ara els de la usuària Nichole337 o els de Keenan Cahill.
I no és perquè destil·lin qualitat, sinó perquè Internet és també un món pervers.
Sorgits de les entranyes de l’Espanya més profunda tots hem vist per televisió més d’una vegada com algun nen vestit de torero i alguna nena de flamenca feien el ridícul mentre els seus pares ploraven d’emoció al veure’ls dalt de l’escenari.
La primera reacció del públic sol ser “oh que mono”, però el resultat final sol ser esperpèntic. I això és, per tant, un fenomen que ja ve de fa anys.
No és que, de cop i volta, tots els nens i nenes del món hagin decidit imitar a Justin Bieber i creure que en una edat immadura poden convertir-se en una estrella mediàtica del dia a la nit, ja sigui per televisió o per la xarxa mundial.
Fa dècades que existeix l’anomenat “american dream”. En l’actualitat el problema ve després, perquè quan començarà a arribar interació amb les reaccions i els comentaris. I normalment són una bufetada.
Nichole337, anys després d’haver penjat el seu primer vídeo-karaoke, ha demanat als usuaris d’Internet que tinguin compte amb les paraules , perquè fan mal i ella ho està passant molt malament.
Ja ho deien els Depeche Mode, que les paraules trenquen el silenci igual que la violència.
Albert Puyuelo