Moltes gràcies Pep
Tres Lligues, una Copa del Rei, tres Supercopes d’Espanya, dues Champions, dues Supercopes d’Europa i dos mundials de clubs. 618 gols a favor, 175 partits guanyats amb el primer equip, fitxatges il·lusionants, xifres rècord. Jugadors fins dalt de premis individuals, el millor jugador de la història, el millor centre del camp de la història.
En definitiva, probablement, el millor equip de la història. Un estil inimitable, un equip que ataca, ataca i ataca, amb una tècnica exquisida. Un equip que enllaça possessions de quatre, cinc, sis minuts. Que quan, passats aquests quatre, cinc, sis minuts, la perfecció s’esvaeix en una passada mal feta, en un magnífic treball d’equip, no te n’adones i la pilota torna al peu del jugador blaugrana. Un equip que haenamorat al món.
Orgull, valentia, creure en la victòria fins al minut noranta. Força, optimisme, vitalitat, ser fidel a les pròpies idees, respecte al rival, educació. Bellesa artística damunt dels terrenys, paraules sabies fora d’ells. Un camp nou que ja no és tímid, que ovaciona els jugadors en una semifinal fallida. Un esperit culer que ha donat un tomb de cent-vuitanta graus.
Unes noves generacions blaugranes que generen un sentiment capaç de contrarestar el pessimisme imperant dels veterans.
Tot això, i molt més, és el llegat que ha deixat Josep Guardiola i Sala. Per tot, i pel que vindrà: Moltes gràcies Pep!
Però a rei mort, visca el rei! Surt Josep Guardiola i entra Tito Vilanova. La sorpresa.
El segon entrenador no era a les quinieles i s’ha acabat imposant perquè el que impera és el model. Com va dir Zubizarreta, sempre que volen cobrir un càrrec, o una posició al al camp, miren a casa.
Francesc, Tito, Vilanova va passar per les categories inferiors del club com a jugador i va tornar l’any 2007 per formar parella amb Josep Guardiola, al capdavant del Barça B. El relleu, doncs, passa per un home que coneix, de sobres, la casa. Passa, també, per un home que ha estat al costat d’aquest projecte des que va començar i que, per tant, té certa experiència.
Algú pot dir que és una aposta arriscada. Però també ho deien de Guardiola, l’any 2008. Deixem que treballi, desitjant que aquest Barça que deixa en Pep, continuï enamorant.
Àlex Carné