Son temps de canvis

He esborrat i he escrit , com a mínim, unes dotze vegades aquesta frase, que ha de ser la d’inici de l’article. Primer he intentat saludar i presentar-me, però no ho veig gaire útil. Després volia captar la teva atenció només amb una frase, però tampoc me n’he sortit.

Escric la secció de política, una de les més complicades d’aquesta publicació tenint en compte que la política no desperta gaire interès avui dia però des de aquestes ratlles intentaré fer-te-la propera.

Vivim en un moment complicat. Socialment molt complicat, tota la ciutadania ha d’implicar-se en canviar les coses. No val l’excusa, no val el “no serveix de res”, “per molt que fem i que diguem faran el que vulguin”. Només participant podrem resoldre les coses.

I direm, què vol dir participar? Suposo que has estat informat sobre el moviment 15M, les manifestacions en contra de les retallades del Govern de Catalunya, i tot un plegat de reivindicacions per defensar el que és nostre. Doncs bé, participar és sortir al carrer, és demanar canvis, responsabilitats, criticar, cridar.

No t’oblidis mai de que només opina el que participa, i només participa el que s’implica.

Com em puc implicar amb la meva societat? Com puc defensar els meus drets com a ciutadà o com a ciutadana? El primer pas és votar. Tots aquells ciutadans i ciutadanes majors d’edat poden escollir als seus i a les seves representants.

Votar a qui? Votar a qui més s’adeqüi al teu parer, a la teva manera de veure el món. I si no trobo ningú que vegi el món com jo? I si no trobo ningú que faci política de la mateixa manera que jo?     

Ningú millor que tu podrà defensar el teu parer, ningú millor que tu sabrà que vols d’aquesta societat, què consideres necessari, quines són les teves prioritats.

Aquesta reflexió no s’acaba aquí. Tindrem molts números d’aquesta revista en els que parlarem de participar, de fer política, de mètodes i recursos, de maneres de fer i de pensar, però ara, en aquest primer article, vull encoratjar-te, estimat lector o estimada lectora, a no quedar-te a casa, a  demanar i reclamar allò que és teu, que és allò que ens estan retallant; els nostres drets com a ciutadans i ciutadanes.

Moltes gràcies, molta empenta i mota força.
 

Pau Sánchez