Urdanga per als amics

Corre el rumor de que Urdangarín és republicà. Republicà i un gran estratega. Tenia clar des de feia molt de temps que ell volia viure en una democràcia plena, on tota la ciutadania pogués escollir el seu màxim representant. Amb aquesta intenció va decidir apropar-se al Rei d'Espanya per tal de guanyar-ne la confiança.

Amb 17 anys va veure un anunci a un diari que no ens paga per fer-li publicitat on es demanava nou porter per al Palau de

la Zarzuela. Sense mandres, ell solet va agafar un tren i allí s'hi va plantar, però li van dir que la feina era incompatible amb la seva activitat esportiva i els seus estudis.

Per aquí va trobar el camí. La seva vida d'esportista podria apropar-lo al nucli més dur de la Casa del Rei; les Infantes.
Jugant al Barça d'Handbol va guanyar, amb el seu equip, una Copa del Rei, i aquest, sentint-se aludit, els va convidar a una recepció a Palau.

Allà Iñaki va conèixer a Cristina. Se'n va enamorar? Va trobar en ella la via per fer esclatar la Monarquia des de dins?

No sap el pobre Iñaki encara com ni per què, però un dia es va despertar al costat d'aquella rossa Reial en una casa de la zona alta de Barcelona. Rodant-li el cap, va sortir al jardí, va cridar a una de les moltes assistents i amb un cafè llarg i amb sacarina a la mà començar a ordir el com desfer tot un sistema monàrquic preestablert i se li va ocórrer quelcom sobre unes fundacions.

Pau Sánchez